Un republicà enmig de faistes

Pons Garlandi, Joan

Joan Pons Garlandí (L'Espluga Calba, 1898 - Montpeller, 1967), fill d'una família de nou germans, va deixar el poble per guanyar-se la vida a Barcelona, fent de barber. Home d'inquietuds sindicals i polítiques, s'afilià al Sindicat Únic i fou soci del CADCI. El 1931, com a membre de la Junta directiva del Centre Republicà Català, districte cinquè, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual se separà el 1933 per constituir, amb altres dissidents, el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, tot i que, com la major part d'ells, aviat retornà a la disciplina d'ERC el maig del 1936.Durant la guerra civil fou membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, i es responsabilitzà del Departament d'Autoritzacions i Permisos. Un cop dissolt el Comitè, participà activament en la desaparició de les Patrulles de Control, i nomenat delegat de la Junta de Seguretat Interior, es féu càrrec del departament d'Autoritzacions i Passaports, des del qual tingué l'oportunitat de salvar moltes vides. Fou vocal del Consell de Seguretat de Catalunya i formà part de la Comissió de la Indústria de Guerra. Poc abans d'emprendre l'exili, fou nomenat intendent general del Parc Mòbil del Cos de Seguretat de Catalunya.El febrer del 1939 passà la frontera pel Portús fins a Perpinyà i, d'allí, a Montpeller, d'on ja no tornaria.